Un accident o una malaltia sobtada, sobretot si les conseqüències són greus, són situacions inesperades que amenacen la integritat de la persona. Això provoca desassossec i afectació emocional intensa. A més de la víctima, aquesta afectació emocional la patiran les persones que l'acompanyen, les persones que han presenciat la situació i també les que han actuat com a socorristes. El grau màxim d'afectació es produirà si la víctima mor, especialment en els primers moments després de l'esdeveniment.
Entre les reaccions més freqüents podem trobar:
- Negació. L'individu es nega a acceptar la realitat de la situació i insisteix que no ha succeït.
- Regressió. Es produeix una actitud generalment infantil. Psicològicament es tracta de tornar a una etapa de seguretat com és la infància.
- Intel·lectualització. Es racionalitza la situació actuant amb un aïllament emocional del que ha passat.
- Substitució o desplaçament. En aquest cas es dirigeix l'ansietat generada per la situació cap a una altra persona o objecte menys amenaçador. En els serveis mèdics d'urgències bona part de les agressions sofertes pel personal es deuen a aquest mecanisme de defensa.
- Autoagressió. És una variació de el cas anterior. En aquest cas l'individu pot arribar a agredir-se a si mateix.
- Racionalització. S'enfoca la situació d'una manera racional perquè sigui més acceptable. Per posar un exemple és el cas d'un atropellament que s'intenta justificar per qualsevol raó. "No hi ha visibilitat". "Ha creuat sense mirar". "S'ha llançat sobre de el vehicle".
- Repressió. S'oblida completament la situació que ha originat l'estrès.
2.1. Reaccions psicològiques de la víctima
La víctima s'enfronta a una o més lesions corporals i, sovint, a algunes pèrdues materials (com en un accident de cotxe). El dolor i la preocupació per la seva vida i la seva integritat anatòmica i funcional li causen una inquietud intensa, que sovint li impedirà tenir reaccions ràpides i adequades a la situació que viu.
D'acord amb la magnitud de l'esdeveniment, amb l'estat mental previ i amb la seva personalitat, algunes persones seran incapaços de decidir si accepten o rebutgen una actuació apropiada de primers auxilis, mentre que altres mantindran la serenitat i, fins podran col·laborar en les cures de primers auxilis.
2.2. Reaccions psicològiques de les persones acompanyants
Les persones properes a la víctima poden estar tan espantades com ella o més, perquè han vist el que ha passat, perquè l'han trobada malalta o accidentada o perquè comparteixen el seu dolor i preocupació. En general, se sol presentar una barreja de sentiments i comportaments, entre els quals predominen els següents:
- Frustració: pel fet de veure que la víctima pateix i que necessita ajuda i per tenir la sensació de no poder fer res, bé perquè no se sap com fer-ho o bé perquè no es recorda.
- Culpabilitat: es poden sentir culpables perquè han causat o creuen que han causat la situació (per exemple, la persona que conduïa en un accident o un company de pàdel que ha apretat perquè es jugués amb més intensitat); també perquè pensen que podrien haver evitat la situació o, simplement, per la seva incapacitat d'ajudar.
- Agressivitat: algunes persones poden reaccionar agressivament, especialment si tenen trets de personalitat amb predomini d'aquest comportament. Això es veu agreujat per la frustració, la culpabilitat o la impotència de no poder canviar els fets. També pot aflorar l'agressivitat si senten que no estan rebent l'atenció que necessiten (retard dels serveis d'emergències, negligència, etc.). Realment és un mecanisme de defensa que pretén traslladar la culpabilitat dels fets a terceres persones.
2.3. Reaccions psicològiques de la persona que socorre
La persona que socorre (socorrista), que no és un professional sanitari, també pateix sorpresa i dificultats per fer front a la situació. Així mateix, l'accident o les circumstàncies en què es troba la víctima no són agradables per a ningú que no estigui habituat a aquestes situacions.
Però si la persona que socorre la víctima recorda bé els coneixements i les habilitats pràctiques que ha après en primers auxilis, li serà més fàcil saber el que ha de fer i fer-ho amb confiança en si mateixa i oferint ajuda de gran utilitat.
Un cop prestada l'ajuda, el balanç pot ser reconfortant si l'actuació realitzada ha estat útil. Però si el resultat no és l'esperat, poden generar insatisfacció o culpabilitat, perquè es dubta de les actuacions pròpies, o angoixa per l'impacte emocional viscut. Fins i tot pot ser necessari suport extern per assimilar el que ha passat.