L'aparell cardiovascular està constituït per un líquid (la sang), que circula per un sistema de canonades (els vasos sanguinis), impulsat per una bomba (el cor).
S'encarrega de transportar substàncies en l'organisme: porta l'oxigen procedent de l'aparell respiratori i els nutrients resultat de la digestió des del tub digestiu fins a totes i cadascuna de les cèl·lules del cos, també transporta les substàncies de rebuig, producte del metabolisme de les cèl·lules, des d'aquestes fins als òrgans d'excreció i transporta les hormones, tan importants perquè l'organisme funcioni coordinadament. A més regula la temperatura del cos.
El cor es troba a la caixa toràcica, per sota de l'estern i es dirigeix cap a l'esquerra a l'altura de les costelles quarta i cinquena. És un òrgan buit, les parets estan formades per un teixit muscular anomenat miocardi. En el seu interior hi ha un envà longitudinal que divideix el cor en dues parts, sense comunicació entre elles: l'esquerra i la dreta. En cadascuna d'aquestes parts hi ha dues cavitats: unes dalt, les aurícules i altres abaix, els ventricles. Cada aurícula està comunicada amb el ventricle del seu costat mitjançant una vàlvula que impedeix el flux retrògrad de la sang. Les cèl·lules que formen la paret del cor, com totes, necessiten nutrients i produeixen productes de rebuig. Les artèries i venes coronàries són les encarregades de realitzar aquesta tasca per al múscul cardíac. De fet, les artèries coronàries són les que es fan malbé amb determinats estils de vida i desencadenen infarts de miocardi.
La sang arriba al cor per una sèrie de venes, i així va omplint les aurícules. Quan s'omplen, ambdues aurícules es contrauen alhora (sístole auricular) passant la sang de cadascuna al seu ventricle a través de les respectives vàlvules. A continuació es contrauen els ventricles (sístole ventricular). La sang no pot tornar a l'aurícula, perquè ho impedeixen les vàlvules i no li queda més remei que sortir per les artèries. Del ventricle dret surt l'artèria pulmonar i de l'esquerre, l'artèria aorta. Finalment, tot el cor es relaxa (diàstole) i torna a iniciar-se el cicle.
La circulació sanguínia en l'ésser humà és doble, és a dir, hi ha dos circuits: el més gran que correspon a tot el cos i el menor, que correspon als pulmons. És a dir, la part dreta del cor envia sang únicament als pulmons (allà es produeix l'intercanvi gasós) i la part esquerra envia sang a la resta dels òrgans del cos per fer-los arribar nutrients i recollir les seves deixalles.
Pel que fa als vasos sanguinis, cal destacar que existeixen principalment 3 tipus: artèries, venes i capil·lars. La circulació sanguínia en l'ésser humà és tancada, ja que sempre circula per l'interior del vast sistema de conductes: els vasos sanguinis. Les artèries són les que porten la sang des del cor a les diferents parts del cos. Presenten una paret elàstica i resistent, que els permet suportar la pressió amb la qual la sang surt del cor. Les venes transporten sang des dels òrgans cap al cor. La seva paret és més fina i menys resistent que la de les artèries ja que la sang circula per elles amb menys pressió. En el seu interior presenten unes vàlvules, anomenades vàlvules venoses que impedeixen el retrocés de la sang quan aquesta viatja en contra de la gravetat (cames).
Els capil·lars són vasos de gruix extremadament fi (d'aquí el nom de capil·lars, donant a entendre que són fins com cabells, encara que realment són molt més fins que un cabell). La seva paret està formada per una sola capa de cèl·lules (anomenada endoteli), que permet la filtració dels components de la sang cap a les cèl·lules dels diferents òrgans i de les deixalles d'aquestes cap a la sang. Tots els òrgans posseeixen un sistema de capil·lars. Les artèries, a mesura que s'allunyen del cor, es van ramificant en altres més fines de manera que quan arriben als òrgans ja són capil·lars. Aquests es van unint donant lloc a vasos cada vegada més grossos, les venes, que retornen la sang al cor.
En algunes situacions de primers auxilis serà interessant prendre el pols. Atès que només les artèries reben l'embolada de sang del cor ,seran els únics vasos que reflecteixen la contracció del cor així que mai es podrá prendre el pols en una vena. Les artèries on més freqüentment es pren el pols són la radial i la caròtida encara que hi ha més localitzacions.
La sang està formada per diversos tipus de cèl·lules, dins d'una massa líquida, el plasma sanguini. La composició del plasma és principalment aigua i sals minerals; en menor mesura conté proteïnes, greixos, glucosa, hormones, oxigen, productes de rebuig (urea, àcid úric, diòxid de carboni). Les cèl·lules són de tres tipus: glòbuls vermells, hematies o eritròcits (en major quantitat), plaquetes i glòbuls blancs o leucòcits. Els glòbuls vermells transporten l'oxigen, els glòbuls blancs formen part del nostre sistema defensiu (el sistema immunitari) i les plaquetes s'encarreguen de la coagulació de la sang davant ferides i trencaments de vasos.