Les nostres cèl·lules necessiten constantment oxigen, que nosaltres prenem de l'aire. L'oxigen arriba a totes i cadascuna de les cèl·lules transportat per la sang que l'agafa en un òrgan altament especialitzat: el pulmó. Però posar en contacte l'aire atmosfèric amb la sang no és tasca fàcil. La sang podria contaminar-se, infectar-se, s'evaporaria, es vessaria ... Gràcies a l'estructura del pulmó aquests problemes estan solucionats. A més el pulmó també s'usa com a òrgan d'excreció (és a dir, un òrgan en el qual es llancen a l'exterior els productes de rebuig) ja que en ell s'excreta el diòxid de carboni (CO2) que sobra en les cèl·lules i que la sang porta fins als pulmons per ser expulsat.
Anomenem ventilació pulmonar al continu moviment de l'aire des de l'atmosfera als pulmons i viceversa. En aquest procés, els pulmons juguen un paper passiu, ja que és la pressió atmosfèrica la que mou l'aire. Ho fa de la següent manera:
La caixa toràcica està hermèticament tancada. Només hi ha un lloc pel qual pot entrar: per les vies respiratòries (vegeu la figura següent: vies nasals, faringe, laringe, tràquea, bronquis i bronquíols). Aquestes comuniquen amb els pulmons que d'aquesta manera s'inflen com globus. Quan la caixa toràcica torna a fer-se petita, l'aire que hi ha dins, és expulsat a través de les vies respiratòries.
Així, engrandint i reduint la caixa toràcica mitjançant els moviments respiratoris aconseguim efectuar la ventilació pulmonar. Aquests moviments són dos:
Inspiració: contracció de la musculatura respiratòria (caixa toràcica) -> augment del volum de la caixa toràcica -> disminueix la pressió en la caixa toràcica -> entrada d'aire des de l'exterior per la diferència de pressió (entra aire per igualar la pressió amb l'exterior).
Expiració: relaxació de la musculatura respiratòria (caixa toràcica) -> reducció del volum de la caixa toràcica -> augmenta la pressió a la caixa toràcica -> sortida d'aire a l'exterior per igualar la pressió amb l'exterior.
* Errada a la imatge. En castellà la paraula "expiración" està mal emprada en aquest sentit perquè vol dir "morir" o "acabar un termini" però en cap cas vol dir "espiración o sortida d'aire". En català expirar serveix per als tres sentits.
Els pulmons són dos òrgans situats al tòrax i a través d'ells es realitza la respiració. Estan separats per una zona anomenada mediastí, espai on es troben el cor, la tràquea, l'esòfag i vasos sanguinis. Dins dels pulmons, cada bronqui principal es divideix, com les branques d'un arbre, en conductes cada vegada més fins: bronquis secundaris, bronquíols i conductes alveolars, fins arribar a uns petits sacs anomenats alvèols. Les parets dels alvèols contenen multitud de petits vasos sanguinis on es produeix l'intercanvi de gasos durant la respiració. La funció dels pulmons és realitzar l'intercanvi gasós amb la sang, per això els alvèols estan en estret contacte amb els capil·lars sanguinis. En els alvèols es produeix el pas d'oxigen des de l'aire a la sang i el pas de diòxid de carboni des de la sang a l'aire.
