La desfibril·lació primerenca és la tercera baula de la cadena de supervivència. Segons diferents fonts, per cada minut que retardem la desfibril·lació, les possibilitats de supervivència disminueixen un 4% si s'està practicant RCP bàsica i fins a un 10% si no s'està practicant RCP.
Així que anem a estudiar els aparells que permeten realitzar aquesta desfibril·lació i el que és. Les sigles DEA o DESA designen els dos tipus de desfibril·ladors extrahospitalaris:
- DEA: desfibril·lador extern automàtic
- DESA: desfibril·lador extern semiautomàtic
Anem a desxifrar el que volen dir aquestes sigles:
- Desfibril·lador: quan mèdicament es diu que un cor està fibril·lant, el que s'està dient és que té un ritme caòtic, el miocardi no es contrau de forma ordenada ni coordinada de manera que el cor no és capaç de dur a terme la seva funció de bomba sanguínia. Un cor que està fibril·lant es pot aturar en breus moments i l'única forma d'intentar revertir aquest ritme caòtic és desfibril·lant amb una càrrega elèctrica. De fet, com pots veure en la imatge, en el símbol de DEA/DESA apareix un llamp. Aquest símbol indica que hi ha un desfibril·lador d'ús públic; cada vegada ho podem veure en més llocs: aeroports, vaixells, instal·lacions esportives, supermercats, escoles i instituts, empreses, etc.
- Extern: és extern perquè la càrrega elèctrica es confereix des de l'exterior de el cos; a través de la pell. A nivell intrahospitalari, concretament a quiròfan, es poden donar descàrregues directament sobre el cor per reanimar-lo; a l'igual que el massatge cardíac també pot ser intern.
- Automàtic o semiautomàtic: un desfibril·lador mai va a donar una descàrrega si la víctima no ho requereix, així està preparat el seu programari. Però si la víctima requereix una descàrrega tenim dues modalitats: el desfibril·lador que la dóna directament (automàtic) i el que t'avisa que és necessària una descàrrega i que per tant cal prémer el botó del raig (semiautomàtic).
Així doncs, podríem definir els desfibril·ladors com aquells dispositius electrònics que són capaços d'aplicar descàrregues elèctriques controlades per intentar revertir un ritme caòtic del cor. Es compon de:
- Elèctrodes (en forma de pegat)
- Sistema electrònic
- Electrocardiògraf (ECG) per registrar l'activitat elèctrica del cor.
- També solen incloure: fulleta d'afaitar per rasurar, tisores per tallar la roba, guants, etc. depenent de la marca i model poden incloure diferents materials.
Estudis fets en maniquins han demostrat que els DEA/DESA poden ser utilitzats correctament sense entrenament previ i que poden salvar vides. És per això pel que no hem de dubtar en utilitzar-lo; "L'únic que pot passar és que SALVEM una vida".
A continuació, se cita la normativa de la nostra Comunitat Autònoma relacionada amb els desfibril·ladors per si alguna vegada la necessiteu:
- Decret 137/2008 de 12 de desembre, pel qual es regula l'ús de desfibril·ladors externs semiautomàtics en centres no sanitaris de les Illes Balears.
- Decret 77/2012, de 21 de setembre, de simplificació administrativa i de modificació de diverses disposicions reglamentàries per a la transposició a les Illes Balears de la Directiva 2006/123 / CE, de 12 de desembre de 2006, de serveis en el mercat interior.
- Acord de Consell de Govern de 24 de maig de 2013 de correcció de dues errades materials advertits en el Decret 77/2012, de 21 de setembre, de simplificació administrativa i de modificació de diverses disposicions reglamentàries per a la transposició a les Illes Balears de la Directiva 2006/123/CE, de 12 de desembre de 2006, de serveis en el mercat interior.
El decret de 2008 és el que indica la necessitat de realitzar un curs concret de DESA per poder utilitzar-lo. Normalment, les empreses que venen els DESA ofereixen un curs amb la mateixa compra. No obstant això, l'article 15 cita:
"No obstant això, en absència de personal acreditat, davant d'un succés vital que pogués requerir desfibril·lador, queda exempt de responsabilitat l'ús d'un desfibril·lador extern semiautomàtic per una persona que no disposi de la formació que es regula en aquest Decret, sempre que amb caràcter immediat s'estableixi contacte amb el 112/061 ".
Així doncs, novament: "NO DUBTEU EN UTILITZAR UN DESA TOT I SENSE TENIR FORMACIÓ. SALVA VIDES "
Els passos per a la seva utilització són molt senzills:
- Encendre el DESA. Aquest va indicant les instruccions en veu alta i és força insistent.
- Aplicar els electrodes tal com indiquen les figures del revers. Un es col·loca sota la clavícula dreta i l'altre al costat esquerre, per sota de pit.
- Seguir la reanimació cardiopulmonar mentre la màquina NO manifesti: - Analitzant ritme, o - donar descàrrega
- Seguir amb la RCP tant si s'ha donat descàrrega com si no.
Fins quan seguir la reanimació, amb desfibril·lació o sense?
- Fins a l'arribada de l'SVA (suport vital avançat) o ajuda qualificada.
- Fins que la víctima mostri signes de vida
- Fins que els reanimadors o les reanimadoras estiguin extenuats
Ús del desfibril·lador en nens i lactants
Tot i que els primers protocols sobre l'ús del DESA en nens desaconsellaven aquesta acció, actualment està totalment recomanat l'ús del desfibril·lador en edat pediàtrica doncs l'alternativa a no usar-lo ja sabem que és la mort de la víctima. No obstant això, l'ideal seria usar uns pegats que atenuen la dosi de càrrega elèctrica. Aquests pegats no vénen de sèrie amb el DEA/DESA, s'han de comprar a part; en algunes zones com escoles, o llocs d'oci per a nens seria molt recomanable que també s'adquirissin aquests pegats. Es reconeixen pel dibuix o per l'endoll-adaptador.
Si els pegats són pediàtrics, es col·locaran igual que en l'adult: un sota de la clavícula dreta i l'altre al costat esquerre o com indiqui la figura que apareix en el pegat. En cas que no tinguéssim pegats pediàtrics i haguéssim de fer servir els d'adult en un nen, es col·locarà un sobre l'estern i l'altre sobre la columna (en línia i a l'altura del cor) com es mostra a la imatge.
En el cas dels lactants, hi ha poques dades (òbviament) que avalin la seguretat de l'ús del DEA/DESA però tenint en compte que la supervivència depèn de la desfibril·lació, millor donar una descàrrega a alta dosi que no donar-ne cap. No obstant això, seria molt estrany una parada cardíaca en un lactant. En aquests casos, els pegats sempre es col·locarien: un en posició anterior i un altre en posició posterior.
Recorda alguns consells
- Víctimes mullades: assecar abans de posar els pegats.
- Víctimes amb molt de cabelll: rasurar les zones d'enganxat del pegat
- Víctimes amb marcapassos: elèctrodes allunyats 10 cm. Els marcapassos o DAI (desfibril·ladors automàtics implantats) es noten perquè es marca un petit bony, dur al tacte i amb una petita cicatriu com es veu en la imatge. Normalment no suposa cap problema perquè solen estar per sota de la clavícula esquerra.
- Víctima amb pegat farmacèutic: retirar si està a la zona d'enganxat del pegat o molt a prop.
- Assegurar-se que la víctima no manté contacte amb una superfície metàl·lica.
- El protocol indica RCP durant 2 minuts perquè els desfibril·ladors estan preparats per analitzar el ritme cada 2 minuts. És important recordar el nombre de vegades que s'ha analitzat el ritme perquè els donarà una estimació del temps de parada a el personal qualificat.