La cadena de supervivència resumeix les baules vitals necessàries per a una ressuscitació amb èxit.
- Reconeixement precoç i demanar ajuda: reconèixer l'origen cardíac d'un dolor al pit i trucar als serveis d'emergència abans del col·lapse d'una víctima permet que el servei d'emergències mèdiques arribi més aviat. Igualment, una vegada que s'ha produït l'aturada cardíaca, el reconeixement precoç és fonamental per permetre la ràpida activació de el servei d'emergències.
- RCP precoç per testimonis: l'inici immediat de la RCP pot duplicar o quadruplicar la supervivència.
- Desfibril·lació precoç: la desfibril·lació en els primers 3-5 minuts de l'col·lapse pot donar lloc a taxes de supervivències de fins al 50-70%. Això s'aconsegueix mitjançant DEA o DESA d'accés públic i disponibles in situ.
- Suport vital avançat precoç i cures post-ressuscitació estandarditzades: és un suport vital amb maneig de la via aèria, fàrmacs via parenteral i correcció de factors causals pels serveis d'emergències extrahospitalàries.
A la unitat 1 ja vam veure com donar avís als serveis d'emergències així que ens centrarem en aprendre el punt número 2 i 3, ja que el 4 correspon al personal sanitari.
- Reanimació cardiopulmonar (RCP)
La reanimació cardiopulmonar (RCP) s'inicia davant d'una víctima que està inconscient i no respira (valoració primària). Es considera que una víctima es troba en parada cardiorespiratòria (PCR) encara sense mirar el pols perquè es considera que, si no hi ha respiració, la manca d'oxigen afectaria el múscul cardíac i sobrevindria la parada cardíaca ràpidament. Encara que el normal en adults és que l'aturada cardiorespiratòria sigui d'origen cardíac.
La RCP consisteix bàsicament en realitzar a la víctima 30 compressions i 2 insuflacions consecutivament (30:2:30:2:30:3...). A continuació es detallen les característiques d'aquestes maniobres per realitzar-les correctament:
- 30 compressions:
- Les maniobres s'inicien per les compressions un cop s'hagin retirat els objectes que puguin comprimir i molestar (polseres de l'rescatador, medalles, roba molt gruixuda).
- S'ha de col·locar la víctima en una superfície rígida i en decúbit supí (cap per amunt).
- Perquè les compressions siguin eficaces s'han d'aplicar en el punt correcte (sobre l'estern, en la línia intermamilar), amb una correcta col·locació de les mans (comprimir amb el taló de la mà) i el cos (espatlles paral·leles a l'estern i comprimint sense doblegar els colzes).
- A més, cal fer prou força com per enfonsar el pit entre 5 i 6 cm. Igualment important és deixar descomprimir el tòrax per provocar l'entrada de sang al cor.
- A una freqüència de 100-120 per minut; això vol dir que les 30 compressions haurien de donar-se en 15-20 segons per després seguir amb les insuflacions.
- 2 insuflacions:
- Perquè les insuflacions siguin efectives cal que la via aèria sigui permeable per la qual cosa s'haurà de realitzar la maniobra front-mentó per poder insuflar aire.
- Amb aquesta posició, el rescatador realitzarà un bon segellat de la boca de la víctima amb la seva pròpia boca.
- Si insufléssim aire així, sortiria pel nas. Per tant, també cal segellar amb els dits índex i polze el nas.
- Cal insuflar aire fins veure que s'eleva el tòrax; la recomanació d'ERC és insuflar aire durant 1 segon i després s'ha de deixar que el tòrax torni a baixar.
- Si no s'aconsegueix ventilar cal revisar que s'estigui realitzant bé la maniobra front-mentó per permeabilitzar la via aèria. Però mai s'han de detenir les compressions toràciques més de 10 segons per administrar les ventilacions.