Saltar la navegación

6. SISTEMA NERVIÓS

Imagina que vas a creuar un carrer pel que hi ha molt de trànsit i tu vas amb pressa (no arribes al bus, al tren o a una cita important). Veus passar els cotxes a tota velocitat mentre esperes que el semàfor canviï de color. Estàs una mica tens/a, atent/a al que t'envolta, veus els cotxes i, mentre passen, calcules a quina velocitat es mouen. Sents el soroll que produeixen i captes l'olor que acomiaden els tubs d'escapament. El teu cor està lleugerament accelerat, bombejant sang, tens els músculs tensos. Veus com canvia el color del semàfor i es paren els cotxes. En aquest moment surts caminant amb decisió, gairebé corrent, fins que arribes a l'altre costat, on pots seguir el teu camí sense parar. Tota aquesta seqüència que coneixes de sobres, no ha fet més que il·lustrar-nos sobre el funcionament del que és, potser, el més important dels nostres sistemes orgànics, el Sistema Nerviós.


Com ja sabràs, un ésser viu és tot aquell individu que és capaç de nodrir-se, reproduir-se i relacionar-se. Els éssers vius es relacionen quan responen a estímuls. Un estímul és un succés que ocorre en el medi ambient que envolta l'ésser viu i que és recollit per un dels seus sentits. La informació recollida és processada pel Sistema Nerviós i, aquest, elabora una resposta que viatja fins a l'òrgan efector (el que efectuarà la resposta).


L'estímul pot ser molt variat, des d'una carícia fins a un toc de clàxon que ens indica perill. Cada estímul pot ser recollit per un o diversos receptors. De cada receptor, el Sistema Nerviós rep una informació que integra i organitza una resposta que pot implicar diverses zones del nostre cos. En el cas de la carícia sentirem afecte i el nostre cos es relaxarà; ens sentirem a gust, protegits. En el cas d'un so de perill sentirem por i el nostre cos es crisparà; el cor bategarà més de pressa, respirarem a més velocitat, els músculs es tensaran i les cames es prepararan per córrer o saltar. Aquest tipus de resposta correspon a l'Aparell Locomotor.


Anatòmicament, el SN es divideix en SN Central (SNC) i SN Perifèric (SNP). El SN Central està compost per l'encèfal i la medul·la, en canvi, el SN Perifèric està compost pels nervis que porten i treuen la informació del SNC per realitzar la funció de relació. Pel que fa al seu funcionament, el SN es divideix en SN Somàtic (SNS) que s'encarrega de les funcions voluntàries (com els diferents moviments que realitzem perquè volem) i el SN Autònom (SNA) que s'encarrega de les funcions involuntàries, les que no controlem (com el moviment de les vísceres); a més, el SNA funciona com un parell que s'equilibra i per això es divideix en un SNA Simpàtic que s'encarrega de l'activació de l'organisme quan necessitem estar en alerta i el SNA Parasimpàtic que ens relaxa quan la situació ho requereix (son, descans).

snDe tot això deduïm que gairebé totes les funcions del nostre cos depenen del bon funcionament del nostre SNC i del transport d'estímuls i respostes dut a terme pels nervis. En algunes ocasions (accidents de trànsit, precipitats, traumatismes greus) es poden lesionar els nervis i derivar en paraplegies o tetraplegies perquè la informació de moure els músculs no arriba fins als òrgans efectors perquè els nervis estan danyats. D'altra banda, en els atacs d'ansietat, es respira malament i això provoca que no arribi oxigen adequadament al seu cervell, a causa d'això es poden veure moviments espàstics a les mans i braços semblants a la forma que adopten aquestes extremitats en la paràlisi cerebral ; no obstant això és un procés reversible quan la persona es torni a relaxar. Aquestes, són situacions que es poden trobar en casos d'urgències o emergències.