Alguns grups de població, per les seves característiques evolutives, de salut, socioculturals, etc. tenen necessitats especials: persones majors, migrants, persones amb discapacitat, persones amb malaltia mental, amb malalties transmissibles, etc.
6.1. Urgències amb infants
Les reaccions dels infants depenen de la seva edat. Aquest grup presenta una major vulnerabilitat que el dels adults, doncs els nins i nines no poseeixen ni els recursos ni les experiències propis dels aprenentatges significatius.
Poden manifestar actituds regressivesque els retornin a etapes anteriors, por, ansietat, dificultats per dormir, reaccions físiques o psicosomàtiques, etc.
6.2. Urgències amb persones majors
Amb les persones majors, les emergències poden comportar una pèrdua que provoqui una reacció emocional major, degut a que és una etapa en la que les pèrdues predominen i els recursos adaptatius (salut, xarxa, etc.) disminueixen.
Les seves reaccions més significatives són: regressió, major dependència, augment de les seves pors, desorientació, respostes fisiològiques disfuncionals, etc.
6.3. Urgències amb persones agressives
L'agressivitat pot ser un tret comú en moments de pèrdua de control. És probable que sorgeixi en persones amb determinades malalties mentals, amb addiccions i persones agressives. L'hostilitat travessa una sèrie de fases que ens permeten entendre com només a partir de les etapes 4, 5 i 6 se pot intentar calmar a la persona (en fases anteriors podria reactivar-se l'agressivitat). És a dir, abans de la fase 4 convé, simplement, mantenir la calma i guardar silenci.
6.4. Urgències amb persones amb discapacitat
- Discapacitat visual: se seguiran les pautes habituals de primers auxilis però s'ha d'actuar avisant de les coses que es van fent. La comunicació de la informació es farà només verbalment, amb seguretat i evitant al·ludir a gestos o dir "Mira això", "anem allà", etc.
- Discapacitat auditiva: els hi parlarem a la seva altura, de front i tocant-li l'espatlla per captar la seva atenció. Ha de poder llegir els llavis i per això s'ha de vocalitza bé, xerrar a poc a poc, repetir, ajudar a gestos, etc.
- Discapacitat intel·lectual: solen sofrir problemes cognitius, la comunicació ha de ser senzilla i al seu ritme, que sol ser més lent.